>> Hybrid building in Plaça de les Glòries, Barcelona.

>> Hybrid building in Glories. Barcelona. Housing & Laboratories  / Habitatges i Laboratoris
>> Tutors/Professors: Eduard Bru, Mamen Domingo.


 

   


Recuperar la Plaça de les Glòries, un important espai de Barcelona fins ara utilitzat com a nus viari per a esdevenir peça d'enllaç d'una sèrie d'espais verds concatenats és al pretext amb el qual s'inicia la proposta urbana. La flexibilitat de la trama urbana de Barcelona permet incorporar peces d'escales i usos molt diverses, i, en aquest cas, una  gran plaça quadrada de més de 26ha (l'equivalent a quatre illes de l'eixample) s'imposa amb rotunditat substituïnt l'actual node viari conquistant per al vianant un gran espai verd on els carrils circulatoris s'enterren, i tansols la diagonal i el tranvia el travessessen en superfície. L'agressivitat de les vies elevades es substitueixen per un frondós espai verd urbà, que vol exercir un paper semblant al Central parc de Nova York pel que fa a les relacions entre massa i buit, soroll i silenci i, en definitiva, ciutat i naturalesa. Al perímetre de la plaça es situen una sèrie d'edificis que actuen de límit, un conjunt de projectes de programa mixt formats per habitatges a les bandes de l'eixample, i equipaments a les bandes del parc, on es permet més alçada. Aquesta és la proposta per a un d'aquests edificis perimetrals.

La gènesi d'aquest projecte és el treball amb el buit, que deixa de ser tansols l'espai comprès entre la matèria per esdevenir l'eina amb el qual es modela. Es tracta de centrar els esforços projectuals en el modelat i caracterització del buit, fet que generarà automàticament la configuració de la massa que l'envolta.  

Així doncs, en el desenvolupament d'aquest projecte s'inverteixen els objectius i la configuració del pati és l'objectiu principal i el motor generador de tot el projecte. Entre buit i matèria existeix un espai intersticial, que és l'espai que té més intensitat i exerceix la funció de límit, que serà l'eina amb la qual es desenvoluparà el projecte i s’anirà donant coherència als diferents programes.

Aquest espai intersticial es materialitza mitjançant una sèrie de "cintes" que recorren l'edifici oferint diferents recorreguts segons la planta on ens trobem, amb l’intenció de que en cada pis es visqui l’edifici d’una manera diferent. L’edifici s'encara al carrer amb una alçada de PB+6, on hi ha habitatges, i creix dues plantes en la façana del parc, on se situen els laboratoris. Finalment, creix quatre plantes en una torre on hi ha els espais comuns. 

Es tracta, bàsicament, d'un joc entre un pati àrab i un claustre, espais formalment semblants, però conceptualment diferents. 
En la cultura àrab, el pati, west ed-dar, és l'espai diví i més íntim i el centre de cada casa,  l'escenari quotidià de la família, l'espai més intens i amb més activitats, on es fa la bugada i es renten els plats. En els claustres occidentals, l’espai de relació és el porxo perimetral, i el pati passa a ser un espai contemplatiu, tranquil i silenciós per llegir o meditar.  

Un híbrid on s’explora el buit i les seves oportunitats.